El 1934 es va assignar al català Antoni Benaiges la plaça de mestre de l’escola pública de Bañuelos de Bureba (Burgos). Hi va arribar decidit a aplicar, en un entorn rural reticent als canvis, una nova tècnica educativa que en aquell temps tot just s’havia començat a introduir a França i que, a Espanya, només s’havia provat en comptades petites escoles. Aquell mètode, conegut com a tècnica Freinet,...
producciópròpia
SERRALLER I BANDOLER
ANEM-HI AMB L'ESCOLA
desenterrant el silenci
DICCIONARI CASTELLER
6 - 6
<
>
ANTONI BENAIGES,
EL MESTRE QUE VA
PROMETRE EL MAR
Direcció de l’obra: QUERALT SOLÉ Fotografies: SERGI BERNAL Text: FRANCESC ESCRIBANO FRANCISCO FERRÁNDIZ QUERALT SOLÉ Coordinació editorial i edició: NÚRIA EGIDO
Enllaços
per comprar el llibre a blume
documental "el retratista",
inspirat en la història d'antoni benaiges
DICCIONARI CASTELLER
El lèxic casteller, com els castellers mateixos, ha anat variant al llarg dels anys. És normal que, en una activitat dinàmica com els castells, que al llarg de la seva història ha viscut modificacions de diversa mena, el lèxic que intenta descriure-la també hagi experimentat aquest procés de canvi.
Es tracta d’un vocabulari integrat per mots bàsics o essencials, com poden ser les denominacions dels diferents tipus de castells, les diferents posicions dintre d’una construcció (enxaneta, aixecador, dosos, quints, quarts, terços…), etc.
Projecte i coordinació: NÚRIA EGIDOText: XAVIER BROTONSRevisió: PERE FERRANDOCorrecció lexicogràfica: RUT VIDALRevisió terminològica: Termcat, centre de terminologiaIl·lustracions: AGNÈS PERELLÓDisseny de coberta: VÍCTOR OLIVAFotografia de coberta: JORDI TUTUSAUS (Iberimage)Fotografia de la contracoberta: RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ (Iberimage)
SERRALLER I BANDOLER
Voleu saber la història del Serraller, el bandoler?
Fa poc més de dos segles i mig que un enigmàtic personatge va ser el causant d’una de les històries més truculentes que es recorden. El personatge en qüestió era un eixelebrat jove anomenat Joan Pons, serraller d’ofici però bandoler d’ocupació.
Molts dels bandolers catalans han estat més coneguts pel seu àlies que no pas pel nom veritable: en Rocaguinarda era conegut com a Perot, en Joan Sala com a Serrallonga, el Fadrí de Sau era en Jaume Malianta i en Toca-sons es deia Jaume Masferrer. Doncs, és clar, el bandoler d’aquesta història no en podia ser una excepció i també és més conegut pel motiu, el Serraller, que pel cognom. El Serraller fou el protagonista d’uns fets que encara avui dia són recordats per un bon nombre de gent gran.
© Text: JOAN SEGALÉS© Il·lustracions: SCARAMUIX© Il·lustració de la portada: IGNASI ROVIRÓ [Des(ign)asi].Realització editorial: VENTALL Edicionsventall@ventall.netEdició: NÚRIA EGIDO
x
